De Catí al Tossal de la Nevera 3: barraca

De Catí al Tossal de la Nevera 3: barraca

Els treballs d’abancalament, a banda de la tan desitjada extensió de terra cultivable, donaven com a resultat unes grans quantitats de pedres sobreres, que esdevenien així la matèria prima per a les construccions de pedra en sec que, encara hui, ennobleixen i humanitzen el paisatge del Maestrat.

De planta circular i amb coberta de falsa cúpula, esta barraca es conserva en perfecte estat, enmig del bosc de carrasques crescut sobre els antics bancals.

De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

Les muntanyes i valls de les comarques septentrionals valencianes enllacen dos dominis orogràfics diferents: el de les serres ibèriques de l’interior, d’alineació més o menys perpendicular a la línia de costa, i el de les muntanyes catalànides, orientades en bandes paral·lel a la mar, i separades per llargues valls interiors en forma de corredors, sovint d’origen tectònic, que han estat aprofitats des de ben antic per als assentaments humans i per a les comunicacions.

A sis-cents metres sobre el nivell del mar, Catí es troba al bell mig del més elevat d’estos passadissos. De la serra estant, veiem davant de nosaltres les serres de l’Esparraguera o de la Vall d’Àngel, les talaies d’Alcalà i la serra d’Irta, ja a tocar la Mediterrània. Entre elles, i en paral·lel a la vall de Catí, les de Sant Mateu i d’Alcalà de Xivert