De Catí al Tossal de la Nevera 4: cap a la cima

De Catí al Tossal de la Nevera 4: cap a la cima

El carrascar termina abruptament: la resta del camí fins al cim del tossal es fa enmig d’un terreny completament deforestat. Llarguíssimes parets de pedra seca afiten la muntanya, assenyalant antics límits entre propietats.

Anuncis

De Catí al Tossal de la Nevera 3: barraca

De Catí al Tossal de la Nevera 3: barraca

Els treballs d’abancalament, a banda de la tan desitjada extensió de terra cultivable, donaven com a resultat unes grans quantitats de pedres sobreres, que esdevenien així la matèria prima per a les construccions de pedra en sec que, encara hui, ennobleixen i humanitzen el paisatge del Maestrat.

De planta circular i amb coberta de falsa cúpula, esta barraca es conserva en perfecte estat, enmig del bosc de carrasques crescut sobre els antics bancals.

De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

Les muntanyes i valls de les comarques septentrionals valencianes enllacen dos dominis orogràfics diferents: el de les serres ibèriques de l’interior, d’alineació més o menys perpendicular a la línia de costa, i el de les muntanyes catalànides, orientades en bandes paral·lel a la mar, i separades per llargues valls interiors en forma de corredors, sovint d’origen tectònic, que han estat aprofitats des de ben antic per als assentaments humans i per a les comunicacions.

A sis-cents metres sobre el nivell del mar, Catí es troba al bell mig del més elevat d’estos passadissos. De la serra estant, veiem davant de nosaltres les serres de l’Esparraguera o de la Vall d’Àngel, les talaies d’Alcalà i la serra d’Irta, ja a tocar la Mediterrània. Entre elles, i en paral·lel a la vall de Catí, les de Sant Mateu i d’Alcalà de Xivert