De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

De Catí al Tossal de la Nevera 2: el corredor de Catí

Les muntanyes i valls de les comarques septentrionals valencianes enllacen dos dominis orogràfics diferents: el de les serres ibèriques de l’interior, d’alineació més o menys perpendicular a la línia de costa, i el de les muntanyes catalànides, orientades en bandes paral·lel a la mar, i separades per llargues valls interiors en forma de corredors, sovint d’origen tectònic, que han estat aprofitats des de ben antic per als assentaments humans i per a les comunicacions.

A sis-cents metres sobre el nivell del mar, Catí es troba al bell mig del més elevat d’estos passadissos. De la serra estant, veiem davant de nosaltres les serres de l’Esparraguera o de la Vall d’Àngel, les talaies d’Alcalà i la serra d’Irta, ja a tocar la Mediterrània. Entre elles, i en paral·lel a la vall de Catí, les de Sant Mateu i d’Alcalà de Xivert

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s