De Catí al Tossal de la Nevera 1: carrascar

De Catí al Tossal de la Nevera 1: carrascar

Al moment de màxima pressió humana sobre les nostres muntanyes, en el trànsit entre els segles XIX i XX, pràcticament tota la terra susceptible de ser aprofitada per a cultiu o per a pastures havia estat transformada, a costa d’una quantitat de treball humà difícil d’imaginar, en bancals. Probablement van ser aquelles les dècades on la coberta vegetal silvestre —sobre tot la boscosa— va assolir el mínim absolut, si més no pel que fa als darrers mil·lenis.

Els canvis econòmics que van dur a l’esfondrament del mode de vida agrari vigent a les comarques de muntanya van significar, igualment, l’aturada d’aquella pressió: abruptament, quasibé del matí a la nit, cessava la secular empenta sobre la muntanya. En ordre invers a la seua transformació, i en paral·lel a l’abandó dels masos, els pobles i les viles, les terres guanyades tan penosament per a la subsistència van ser igualment abandonades. Les muntanyes es buidaven de llauradors i de ramaders; amb la seua marxa s’extingia tota una forma de vida, però això també significava la primera treva en molts segles per a uns ecosistemes explotats fins a l’extenuació.

El camí que, des del santuari de l’Avellà de Catí, duu cap al Tosal de la Nevera, recorre els seus primers trams enmig d’un jove carrascar, que poc a poc, s’ensenyoreix del que van ser terres de cultiu. Carrasques, arços blancs, i algun que altre roure comencen a estendre les seues capçades sobre tot el poble menut d’herbes i matolls.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s