Herbes de marge 9: sempreviva

Sis mesos, de març a setembre, separen estes dues imatges. Helichrysum stoechas rep, entre altres, els nom de sempreviva i de perpètua, ben evocadors de la persistència dels seus capçals.

A la tardor, a més, les seues mates exhalen una olor ben característica, i ben agradosa. Hi ha qui la compara al curri: a mi no m’ho assembla. El que sí és cert és que la intensitat de l’aroma ens parla de riquesa en olis esencials, que a nosaltres ens resulten moltes vegades encantadors, però que en realitat són sofisticades armes químiques, amb les quals la planta dissuadeix els seus potencials pasturadors.

Anuncis

Bocairent: cases

Este arrebossat en colors ocres imitant carreus va fer fortuna al País Valencià: el trobem, un poc per totes bandes, en moltes cases de les primeries del segle XX. Entre elles, per cert, la dels meus pares, per la qual cosa sempre em fa il·lusió trobar-me’n amb més: és com si totes foren família. En este cas, l’edific conserva prou bé l’aparença original. Jo diria que primitivament es tractava d’un sol habitatge, i que va ser dividit posteriorment en dos, com sol ser habitual, per alguna adjudicació d’herència.

A més de les harmòniques proporcions dels buits originals, i de l’elegant galeria de finestres corregudes, destaca la porta principal del número 1, bellament treballada.

Inclús per al que és acostumat en la nostra arquitectura tradicional, on tanta importància s’atribueix a la porta d’entrada, la d’esta casa és especialment remarcable. Pitjor sort ha tingut la del número 3, que sembla haver estat substituïda per un exemplar d’escàs mèrit, i tamany massa reduit per al buit que hauria d’ocupar.