La Mariola des de Bocairent

La Mariola des de Bocairent

I al fons —allargassat, empetitit per la distància— Agres.

Com altres racons del barri de la Vila de Bocairent, la part que mira sobre la llera del riu Clarià està sent agençada, amb una mica més de parsimònia de la que alguns ens estimaríem, per part de l’administració autonòmica. Com que sembla que en la direcció de les obres estan —o han estat— implicats els arquitectes Miguel del Rey i Antonio Gallud, no és d’estranyar que les rehabilitacions es distingeixen per la seua qualitat i sensibilitat respecte del material sobre el que es treballava.

Fruit d’aquestes intervencions són una sèrie d’espais oberts sobre el riu i la vall, que fan l’ofici de miradors ben agradosos, i des d’alguns dels quals es dominen perspectives que, en allò essencial, no han canviat molt als darrers segles: l’accés a la ciutat pel pont de Darrere la Vila, i l’antic camí d’Ontinyent i València, són encara els mateixos que es feien servir ja al segle XV, si nó abans. En aquest sentit, l’entrada a Bocairent per aquest camí, i el propi barri de la Vila, ens mostren de forma insuperable com es feien les coses en matèria edilícia i d’obra pública en uns temps no massa llunyans.

Al nostre temps, l’enorme, desmesurat desenvolupament de l’enginyeria ha ocasionat no només un escurçament de les distàncies: també l’espai ha perdut relleu, a mida que l’augment de la capacitat tècnica (i de la disponibilitat de diners necessària per a fer front a infrastructures de més en més dispendioses) feia possible vèncer obstacles físics més i més grans. Les modernes carreteres o vies fèrries discorren indiferents a accidents naturals que, durant segles, havien suposat barreres difícils de franquejar. Però tot això no ha sigut debades: en vèncer els límits geogràfics, el nostre és ara un món més pla i més banal. Cal un exercici voluntari de la imaginació per fer-se càrrec del que, fins fa no tant, suposava un viatge, del que volien dir les distàncies, i de com d’important era triar el lloc millor i més adient per a bastir un mas, traçar un camí o fundar un poble o una ciutat. Això es veu encara en molts indrets del nostre país: el barri de la Vila de Bocairent n’és un dels més afortunats. Es podria veure en més, és clar, si la multiplicació tumoral de la urbanització i de les carreteres no hagués alterat de forma irreversible la forma de tants dels nostres pobles i ciutats, i obliterat trames viàries perfectament funcionals. Però d’això ja en parlarem en altre moment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s