D’Agres a Bocairent 10: Bekiren

D'Agres a Bocairent 10: Bekiren

Diuen els entesos en etimologia que el nom de Bocairent és la valencianització de l’àrab Bekiren, que vol dir alguna cosa com el rusc, o la pinya.

Siga com siga, Bocairent té, indiscutiblement, un dels perfils urbans més potents i característics de tots els pobles i ciutats valencianes. Si, a més, un arriba a peu, i entra a la vila pel camí vell de València, seguint un recorregut que, en els seus últims —o primers, segons es mire— centenars de metres ha canviat poc des de fa uns quants segles, el regal per a la vista és dels que no s’obliden fàcilment.

Impresiona el contrast entre la massivitat de l’església de l’Assumpció, amb el seu esvelt campanar, i l’apinyament del caseriu, finament esquitxat de finestres que puntegen rítmicament, com els pneumes d’un psalteri medieval, els murs de tàpia de les cases.

IMG_6132

L’elegant ogiva del pont de Darrere la vila condueix amb amabilitat el caminant per damunt del barranc d’Ontinyent —o del riu Clarià, que de les dues maneres s’anomena el curs d’aigua que encercla la població per les bandes de Llevant i Migjorn.

IMG_6137

D’Agres a Bocairent 9: font dels Alborets

D'Agres a Bocairent 9: font dels Alborets

Coneixia la font dels Alborets de quan vaig anar a Bocairent a volar en globus: els xics de Totglobo, que són molt apanyats, et porten, després de l’aterratge, a aquesta font per brindar amb una copa de cava.

IMG_6122

De l’aigua de la font s’abasteixen les cases i els masos que formen el poblat homònim —algunes de les quals coneixen ara una nova vida com a allotjaments rurals— i les seues petites hortes. La font dóna de beure també al cirerer que l’ombreja, i sota el qual seria un pecat no aturar-se, i seure una estona acompanyat per la remor de l’aigua, fresca i musical.

IMG_6124