
Rubus ulmifolius i Clematis flammula són, originalment, dos dels més conspicus habitants de les bardisses, on contribueixen notablement a la impenetrabilitat que caracteritza tant aquesta associació vegetal com els alzinars i carrascars, dels quals la bardissa és l’orla humida: l’esbarzer aporta el formidable arsenal de les seues tiges, que creixen amb rapidesa formant una densa brolla eriçada de punxes; la vidiella, junt amb les altres lianes, atapeeix l’espai disponible, però a més és capaç de provocar inflamacions per contacte amb les seues fulles.

Però a més d’aquest aspecte esquerp i sorrut, les dues plantes tenen també una altra cara molt més amable: avançat l’estiu, l’esbarzer ofereix les seues vistoses móres, que són universalment conegudes, apreciades i consumides, bé com a fruita fresca, bé en forma de melmelades.

I la vidiella destaca per la bellesa de les seues abudants flors blanques —que, a més, són aromàtiques— a les quals segueixen els fruits, guarnits de vaporosos plomalls també blancs, i no menys bonics.