D’Agres a Bocairet 8: el carrer estret

D'Agres a Alfafara 8: el carrer estret

Aquest estretíssim carrer fa costat a l’esglesia d’Alfafara, i duu al llavador del poble.

IMG_6108

No sé si passa com a Carrícola o Bocairent, on encara s’usen els llavadors, però aquest d’Alfafara es troba també en perfecte estat.

IMG_6107

Para alivio de mis males en este lugar me han puesto. Suplico a las que lavaren me recen un Padre nuestro. A més de l’aclamació pietosa, la rajoleta ens recorda que el llavador el pagaren els banyeruts D. Felix Sempere e Ynes Calatayud.

D’Agres a Bocairent 7: Alfafara

D'Agres a Bocairent 7: Alfafara

Amb menys de cinc-cents habitants, Alfafara és el més xicotet dels pobles de la valleta d’Agres. Des dels seus carrers no es perd mai la vista de la Mariola.

IMG_6102

Malgrat la seua petitesa, Alfafara compta amb bons exemples d’arquitectura popular. Destaquen un seguit de cases bastides al segle XVIII, moltes de les quals han estat restaurades.

IMG_6103

I la remor de l’aigua, sempre present als pobles de la Mariola.

D’Agres a Bocairent 6: esbarzer i vidiella

D'Agres a Bocairent 6: esbarzer i vidiella

Rubus ulmifolius i Clematis flammula són, originalment, dos dels més conspicus habitants de les bardisses, on contribueixen notablement a la impenetrabilitat que caracteritza tant aquesta associació vegetal com els alzinars i carrascars, dels quals la bardissa és l’orla humida: l’esbarzer aporta el formidable arsenal de les seues tiges, que creixen amb rapidesa formant una densa brolla eriçada de punxes; la vidiella, junt amb les altres lianes, atapeeix l’espai disponible, però a més és capaç de provocar inflamacions per contacte amb les seues fulles.

IMG_6088

Però a més d’aquest aspecte esquerp i sorrut, les dues plantes tenen també una altra cara molt més amable: avançat l’estiu, l’esbarzer ofereix les seues vistoses móres, que són universalment conegudes, apreciades i consumides, bé com a fruita fresca, bé en forma de melmelades.

IMG_6089

I la vidiella destaca per la bellesa de les seues abudants flors blanques —que, a més, són aromàtiques— a les quals segueixen els fruits, guarnits de vaporosos plomalls també blancs, i no menys bonics.