Treva

La crisi en que estem immersos des de fa ja vora set anys s’ha endut per davant tantes coses que hi ha el perill que aviat es mitifiquen com a una edat daurada els anys d’especulació salvatge, endeutament privat a mansalva i bombolla immobiliària que ens han dut on estem hui. No crec que aquells anys siguen mereixedors de nostàlgia: caldria recordar que pels volts de 2007, quan començà l’actual debâcle, molts ajuntaments valencians, amb l’ajut entusiasta de la Generalitat, competien per veure qui paria el PAI més elefantiasic, mentres a Espanya s’iniciaven quasi un milió de vivendes a l’any, i, segons deien, havíem d’estar preparats per acollir no sé quants milions d’alemanys i anglesos que vindrien ací a passar els seus anys de jubilació jugant al golf. Consideracions sobre si el nostre malmés territori podria carregar amb una semblant pressió humana eren, simplement, ignorades, quan no ridiculitzades.

A hores d’ara, no ens enganyem, ho són també. Si és cert que que estem vivint una treva, també ho és que es tracta d’una treva forçada. La destrucció —ben entés la destrucció a gran escala; altra cosa molt diferent és la de petita intensitat— s’ha aturat, però els resorts per a tornar a posar-la en marxa romanen, i tornaran a la faena a poc que la conjuntura econòmica ho faça possible. Estaria bé que no fos així, però em fa l’efecte que, per a que la treva passara  a ser definitiva, caldria un replantejament tan general de les nostres eleccions com a societat que no crec que siga realista esperar que tinga lloc. De forma voluntària, almenys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s