Un lentíssim ballet

Un dels molts defectes del nostre equipament cognitiu és el de donar per suposat que allò que ens envolta en un moment determinat ha estat ahí des de sempre. Podríem anomenar a l’efecte produit per esta feblesa com l’efecte de tota la vida: quantes vegades no hem sentit les frases això és aixina de tota la vida, tota la vida s’ha fet d’esta manera, i moltes de semblants, i quantes vegades no les emprem nosaltres mateixos sense més reflexió? Podem notar la potència que assoleix l’efecte si atenem a la rapidesa amb la qual atorguem un estatus de tradició a pràctiques i costums de fet ben recents; quan el costum o la pràctica compta amb només unes dècades és fàcil que la cataloguem com a poc menys que ancestral, i pensem que és part indestriable del nostre ésser col·lectiu —siga aquest el que siga, que això és una altra història. Segur que a qualsevol se li acudeixen molts exemples, a poc que pense una mica.

Però l’efecte de tota la vida s’aplica també a la forma en que pensem el medi natural que ens envolta; dins d’aquest, i molt senyaladament, a la flora. No podria ser d’altra forma: fet i fet, les plantes viuen d’acord amb una escala de temps molt diferent de la nostra, per la qual cosa els seus canvis ens són prou difícils de copsar. Si unim tots dos factors tenim com a resultat una tendència a concebir el món vegetal com quelcom estàtic, sense relació entre els seus components, totalment immòbil i carent tant de dinamisme com d’història.

Però aquesta no és la realitat. En un món darwinià, no pot ser-ho. De fet, les plantes interactuen, es relacionen entre elles, amb els éssers d’altres regnes i amb els sòls i els climes que, a més, contribueixen a modificar, competeixen, col·laboren, s’associen, guanyen i perden, avancen i es retiren. L’estudi científic d’aquestes relacions dinàmiques l’assumeix la fitosociologia, amb els conceptes d’associació vegetal, successió vegetal i comunitat climàcica com a clau per a desxifrar, en l’aparent immobilitat del paisatge, les lentes passes del ballet que interpreten les plantes, els entrebancs que troben, i les astúcies que desenvolupen per minimitzar-los. Un lentíssim ballet, on cada configuració particular representa només una passa, encara que aquesta puga durar moltes dècades. Un ballet que els humans, tot hi ha que dir-ho, entorpim continuadament amb la nostra intervenció, que impedeix que els actors principals juguen adequadament el seu paper, alhora que donem canxa a determinats secundaris i fins i tot a oportunistes que empobreixen la representació.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s