Herbes de marge 7: borratges

Herbes de marge 7: borratges

Sembla mentida que una planta amb una aparença tan hirsuta siga mengívola, però eixe és el cas, a condició, segons consell, de bollir i filtrar ben bé les fulles per despullar-les dels pelets que les vesteixen. La borratja, a banda de ser una bona verdura, també te aplicacions medicinals. I després hi ha el blau intens de les seues flors, que embelleix els marges on la borratja es cria.

Herbes de marge 6: camamilla amarga

Herbes de marge 6: santolina

La Santolina camaecyparissus té apetències ruderals, i s’acontenta amb terrenys pobres i alterats. Floreix a partir del maig, formant denses masses de capítols d’un groc molt bonic, a les quals hom ha trobat una gran varietat d’usos, sobre tot medicinals, però també cosmètics —per a aclarar el color dels cabells— i inclús gastronòmics, en fer part de l’herbero.

Herbes de marge 5: cua d’escorpí

Herbes de marge 5: cua d'escorpí

Entre els habitants de les margenades trobem l’Scorpiurus muricatus, imposant denominació científica amb què es batejà aquesta lleguminosa de boniques flors grogues semblants a la del pèsol. El seu nom genèric significa exactament el mateix que el valencià de cua d’escorpí, i el deu a les seues llegums, punxoses i retorçudes com l’apèndix caudal dels alacrans.

Novament, es tracta d’una planta mengívola: d’ella s’aprofiten les seues fulles, quan són ben tendres, per menjar en ensalada.