La séquia del Port

La séquia del Port

Com anuncia el seu nom, Atzeneta deu el seu origen a la tribu Zanata, originària de la Cabília, i ens parla d’un origen berber; de gent del desert, doncs. Va ser durant el periode andalusí quan els primers habitants d’aquest poble, aprofitant l’expertesa en afers hidràulics perfeccionada en Mesopotàmia i Egipte i transmesa per la unificació política i cultural que comportà l’expansió de l’Islam, van traçar i construir l’obra mestra que és la séquia del Port.

La séquia, que també rep els noms de séquia mare de l’aigua del Port, o de la Font Cabdal, pren les aigües del Port d’Albaida i les canalitza per al reg de les hortes d’Atzeneta i el Palomar. Es tracta d’una séquia d’aigua cavallera, és a dir, que corre lliure i no s’asseca mai. (O no s’assecava, als temps anteriors a la sobreexplotació d’aqüífers, però aquesta és altra qüestió). Al seu pas per Atzeneta, el recorregut de la séquia marca el costat occidental del casc urbà, i articula amb el seu traçat sinuós un conjunt urbà extraordinàriament ben resolt:  la séquia s’aprofita com a font d’aigua corrent, per a netejar i escurar, de les de les cases que s’hi aboquen per la banda de la dreta, i que ténen postics per accedir directament a l’aigua, mentre que a l’esquerra hi ha els horts  situats a cota de carrer, o una mica per avall, molts d’ells acondicionats com a horts d’esbargiment dels seus propietaris, amb una vegetació on destaquen palmeres i xiprers de gran port. Finalment, i com que Atzeneta es troba sobre un pujol que forma part de les últimes ondulacions de la serra d’Agullent-Benicadell, les vistes que s’hi gaudeixen sobre la Vall d’Albaida són excel·lents Tot l’eix configurat per la séquia al seu pas per la població ha estat reurbanitzat recentment per part del consistori atzenetí.

Roser silvestre

Roser silvestre

Abans de ser la reina de les flors, la rosa començà, molt democràticament, com a un més entre el poble menut de mates i lianes que forma les bardisses. El roser silvestre (Rosa canina) continua sent-ho de bon grat.

IMG_4834

Buscant els indrets més humits i propers als barrancs, exemplars com aquest prosperen i —sense per què, com volia Silesius— floreixen. A diferència de les roses tallades que arriben en contenidors frigorífics i es venen per milers a les floristeries, aquestes sí tenen aroma: dolç i subtil, com ha de ser.