Garrofera prop de Carrícola

Garrofera prop de Carrícola

La garrofera (Ceratonia siliqua) és —o millor, era— un dels cultius característics del nostre secà. En tractar-se d’una espècie termòfila, no prospera en contrades on les gelades siguen més que ocasionals, per la qual cosa no el solem trobar més amunt dels 500 o 550 metres, en exposicions especialment càlides. En un país muntanyós com el nostre això vol dir que la distribució d’aquest arbre és bàsicament litoral.

La mecanització del camp —els tractors mengen gas-oil, i no garrofes— amb la conseqüent pèrdua de valor econòmic de les garroferes, la transformació de desenes de milers d’hectàrees de secà en nous regadius —fonamentalment tarongerars— i la urbanització extensiva i salvatge de la franja costanera són els responsables de la brutal reducció en la superfície ocupada per aquest arbre, que a hores d’ara no serà ni la tercera part de les 140.000 hectàrees que va ocupar a mitjan segle XX.

Al camí que voreja el marge esquerre del barranc d’Atzeneta, prop de la caseta dita del Surdo (que, en l’atroç toponímia dels plànols editats per l’Institut Geogràfic Nacional anomenen del Sordo), hi ha este poderós exemplar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s