Carrícola i el seu castellet

Carrícola i el seu castellet

Les primeries del segle XIII van ser una època turbulenta a les terres del País Valencià. L’esfondrament de l’imperi almohade, ran de la derrota del seu exèrcit a las Navas de Tolosa, va avivar les ambicions de Zayyan ibn Mardanix, membre de la poderosa dinastia de Muhammad ibn Mardanix, el Rei llop de Mursiyya i Balansiyya, de fer-se amb el poder i derrocar el governador de Balansiyya, Zayd abu Zayd.

La guerra civil només podia afavorir les ànsies expansionistes de la corona d’Aragó. La mort de Pere el Catòlic a Muret no va fer més que ajornar el que era inevitable: gràcies a les lluites internes dels musulmans, però sobre tot a la seua superioritat militar sobre aquests, la conquesta cristiana era només qüestió de temps.

L’hora de la incorporació d’aquest fragment d’Al Àndalus a la Corona d’Aragó va sonar quan un nou rei, jove i ambiciós, i molt mal avengut amb els nobles aragonesos que li havien girat l’esquena durant el prematur setge de Peníscola, decidí emprendre la conquesta com un projecte personal. En només setze anys, el que ben enjorn —i també per decisió del monarca— hauria de ser el Regne de València s’havia rendit a Jaume I.

Els musulmans s’havien rendit, però tanmateix, en la seua immensa majoria no havien estat vençuts. Les aljames havien signat tractats pel qual reconeixien un nou governant —cristià en aquest cas— a canvi d’una sèrie d’immunitats i garanties. Però el regne en formació era, en molts aspectes, una terra de frontera, on els cristians nouvinguts es permetien tota clase d’excesos.

La revolta s’ensumava en l’aire, i els cristians ho notaven. De fet, durant totes les dècades restants del regnat de Jaume I el seu número mai no sigué més d’una desena part de la població musulmana sotmesa. Per als cristians, l’única forma d’estar mínimament segurs a l’immens vesper en que s’estava convertint el nou regne era controlant  les fortificacions, les rutes i els pasos estratègics entre les comarques. Això significava, en ocasions i on fera falta, la construcció de noves, per fer la malla defensiva el més densa posible.

IMG_4805

El castellet de Carrícola és una d’aquestes noves peces en la malla de fortificacions. La seua construcció és contemporània a les revoltes d’Al-Àzraq.

IMG_4839

Pacificat el regne —amb la derrota d’Al-Àzraq, i el consegüent exili voluntari o forçat de milers de musulmans valencians— el castell perdé la seua funció defensiva. Emperò, huit segles després, continua sent una magnífica talaia sobre tota la Vall d’Albaida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s