Carrasques a Carrícola

Carrasca a Carrícola

Després del final de l’ultima glaciació, i amb la retirada successiva cap al nord dels boscs d’avets, pinedes negrals i rojals, fegedes i rouredes, l’arbre dominant als últims milenis a la major part del País Valencià ha estat la carrasca (Quercus rotundifolia).

Actualment, els carrascars ocupen un migrat percentatge de superfície forestal. L’explotació intensiva de la carrasca, sobre tot com a font de combustible, degut a la capacitat calorífica del seu carbó, i les transformacions agrícoles, són les responsables. Emperò, les condicions climàtiques i edàfiques d’una part important del territori continuen sent favorables al carrascar, i aquest mostra una tendència a reocupar terrenys abandonats per l’agricultura.

Als màrgens de molts bancals hi ha carrasques. Moltes d’elles són prou joves, encara que algunes ja assoleixen un tamany prou respectable. És impresionant la sensació d’energia que transmeten aquests arbres, fins i tot quan encara estan en les seues primeres dècades de vida —la qual cosa, per a una carrasca, no són més que quatre dies—, i la rapidesa amb què creen al seu voltant un territori propi, una mena de petit reialme fertilitzat amb les seues fulles, des d’on el carrascar reemprendrà la reconquesta de les terres que l’home i el foc li han arravatades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s