La serra Calderona: baixant dels Rebalsadors amb el Montgó al fons

IMG_4666

Sembla ser que el nom de serra Calderona no és molt antic. Cavanilles, per exemple, parla de muntanyes de Portaceli per referir-se a aquesta serralada, prolongació del sistema ibèric cap a la Mediterrània, en la que tants valencians ens hem iniciat en el senderisme.

El que sí és antic, i d’una antiguitat milenària, és el caràcter de frontissa entre dos móns que tenen estes muntanyes. Al sud queda la vall del Túria, i les terres del que va ser l’Edetània, vinculades primer amb Edeta-Llíria i després amb Valentia-València. Al nord, la vall del Palància, poblada segurament pels ilercavons, i les terres que després de la conquesta esdevingueren el bisbat de Sogorb. Contrades subàrides al sud, sobre tot al Camp de Llíria, on l’ombra pluviomètrica d’estes muntanyes i les de la Serrania fan caure la precipitació anual mitjana per davall dels 400 litres per metre quadrat; al nord, en canvi, degut a l’exposició favorable als vents humits de llevant, trobem mitjanes que superen els 500 litres, i fins i tot els 600, en llocs especialment afavorits, com l’entorn de la Cueva Santa, a Altura.

A més, com a una de les excepcions més notables en un mar calcari, els sòls de la Calderona són majoritariament silicis, de pedra arenisca d’un bell color rogenc o violaci, i aspecte sovint ruiniforme.

Aquesta varietat climàtica i geològica hauria de correspondre’s amb una diversitat equiparable en les comunitats vegetals, però les transformacions agrícoles primer, les reforestacions monoespecífiques després, i els grans incendis haguts als darrers quaranta anys per últim han fet que en la pràctica ens trobem, com en tantes altres muntanyes del País Valencià, amb un paisatge arbori dominat de forma quasi absoluta pel pi blanc (Pinus halepensis), on esperaríem trobar pinastres, carrascars i fins i tot algun bosquet de gal·lers. Hi ha excepcions, però, i alguna molt valuosa, com ara el bosquet de sureres (Quercus suber) que trobem a mitjan camí de Serra a Gàtova, i fins i tot algun raríssim exemplar d’arbocer, relíquia de temps més freds i humits que els actuals.

Malgrat tot, els paisatges de la Calderona són força bells, i de vegades ofereixen panoràmiques espectaculars, amb perspectives que abasten fàcilment el centenar de quilòmetres a la redona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s