Pica

Pica

És ben sabut que el poble valencià ha fet un art de l’aprofitament de l’aigua. Pràcticament no hi ha riu, barranc, font o brollador, per minúscul que siga, que no estiga acompanyat d’enginys per a distribuir i fer ús dels cabals, siguen aquests abundants o —el que és més freqüent— migrats. Assuts, séquies i sequiols, aqüeductes, abeuradors, llavadors, basses, cocons, formen una trama, densa i subtil, d’infraestructures de domesticació de l’aigua.

El trasbalsament social i ecològic de les últimes dècades ha arrasat gran part d’aquest entramat. Hui queden algunes recialles, com aquesta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s