25 d’abril

El bon patriotisme és un sentiment dolorós perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no el trobem. El narcissisme patriòtic a més d’inelegant és funest. Estem convençuts que el nivell espiritual de València, ara, és manifestament inferior al material. Però el seu redreçament depén de l’esforç col·lectiu, és a dir, d’un acte voluntari. Per al cultiu d’una espiritualitat cal primerament amor, després idees clares. L’interés desperta la curiositat i l’estudi possibilita l’acció creadora.
M. Sanchis Guarner, La llengua dels valencians

Anuncis

Antiga estació d’Agres

ImatgeLa línia fèrria València-Xàtiva-Alcoi és l’única —i precària— supervivent d’una xarxa més ampla que tenia com a centre l’última d’aquestes ciutats, xarxa que deu el seu origen al desenvolupament industrial alcoià del segle XIX, i que fou estúpidament desmantellada a finals del XX.

L’estació d’Agres es troba actualment en l’estat lamentable que mostra la imatge. De l’altre costat de les vies està la nova estació: a penes un casetó cobert amb un sostre enmig d’un aparcament, on esperar el tren durant més de deu minuts al cru de l’hivern o de l’estiu ha de ser tot un test de resistència a les temperatures extremes.

Malgrat la incúria, l’edifici seria encara recuperable, i per un cost que de segur resultaria ridícul si el comparem amb el que costa, per exemple, cada quilòmetre d’alta velocitat.

Pica

Pica

És ben sabut que el poble valencià ha fet un art de l’aprofitament de l’aigua. Pràcticament no hi ha riu, barranc, font o brollador, per minúscul que siga, que no estiga acompanyat d’enginys per a distribuir i fer ús dels cabals, siguen aquests abundants o —el que és més freqüent— migrats. Assuts, séquies i sequiols, aqüeductes, abeuradors, llavadors, basses, cocons, formen una trama, densa i subtil, d’infraestructures de domesticació de l’aigua.

El trasbalsament social i ecològic de les últimes dècades ha arrasat gran part d’aquest entramat. Hui queden algunes recialles, com aquesta.