Teixos

Arrecerats en l’ombria de la Mariola, a més de 1.200 metres sobre el nivell del mar, creixen alguns dels teixos més meridionals d’Europa.

El teix (Taxus baccata) és, entre nosaltres, una raresa i un supervivent de temps més freds que els actuals. Però a més es tracta d’un arbre espectacular, i un dels més densament carregats de mites, contalles, supersticions i llegendes arreu de l’Europa atlàntica, on té el seu òptim. La seua aparença inconfusible, amb les branques una mica caigudes; la duresa de la seua fusta rogenca, fosca i imputrescible, el seu caràcter verinós —llevat dels arils vivament acolorits de vermell que recobreixen els fruits— i la seua longevitat, amb exemplars que superen amb escreix els mil anys de vida, han fet que aquest arbre estiga relacionat amb la vida i la mort, i els passatges entre totes dues: a Anglaterra, per exemple, era costum plantar un teix prop dels cementeris.

Encara que molt malmesa pels incendis, la teixera d’Agres, miraculosament, continua existint, parlant-nos d’un temps en què la flora eurosiberiana era l’habitual a les nostres terres. Bé, he dit la teixera, però hui són una trentena curta d’exemplars; fins 1980 els testimonis parlen d’una teixera adulta, acompanyada d’aurons, moixeres i corners.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s