Oliveres a Agres

Oliveres a Agres

Encara que amb una producció inferior, i molt menys coneguda que la d’Andalusia o Catalunya, al País Valencià destaquen especialment dues zones olivareres: la vall mitjana del Palància, incloent la solana de la serra d’Espadà, i les valls interiors de les muntanyes bètiques.

Dades agronòmiques a banda, l’olivera i els oliverars valencians formen una part importantíssima dels paisatges i l’economia del nostre secà. Potser haja estat l’arbre que més utilitats ens ha facilitat durant els mil·lenis que duu amb nosaltres: gràcies al greix energètic i saludable que és l’oli d’oliva, tot el Mediterrani ha cuinat i ha fet conserves, s’ha enllumenat —abans de la introducció dels combustibles fòssils—, l’ha fet servir com a excipient per a medecines, com a cosmètic, com a matèria prima per al sabó; la seua fusta és preada en ebenisteria, i les fulles estan dotades de propietats curatives. A banda de l’home, merles i tords mostren també predilecció pel fruit de l’olivera.

És imposible no fer també esment al seu valor simbòlic en les cultures de la Mediterrània: és el do i el símbol de la deesa Atena, és l’arbre de la pau en la tradició jueva, i, junt a la palmera, està íntimament associat a la Passió de Crist.

Però el valor paisatgístic i estètic dels oliverars és també immens. El fullatge argentat, el tronc negrellut de les oliveres velles, el brancam potent, fan d’aquest arbre una delícia per a la vista. L’espectacle dels bancals plantats d’oliveres és d’una bellesa i una serenor difícilment adjectivables.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s